Per tots és coneguda la relació de món romà amb els seus camins. “Tots els camins porten a Roma” solem dir. Aquest és un fet rellevant per entendre com es va anar teixit la societat romana.
Ara toca desfer el teixit a través de l’estudi arqueològic que ha de permetre establir les connexions entre els diferents esdeveniments passats. “Fent i desfent aprèn l’aprenent”. Els camins resulten ser una bona traça per anar coneixent les contrades i les seves fites.
Doncs bé, per entendre l’enclavament de Miànigues i el seu entorn cal parlar de la via romana que connectava Girona amb Olot. En la milla onze a comptar des de Girona, que equivaldria als 11 mil passos o als 16,27 Km trobem la derivació cap al conjunt de Miànigues.
És probable que, com en el cas de Mieres, el seu nom estigui relacionat amb una pedra mil·liar que es troba en la via romana a l’alçada del poble. Així doncs es constata la relació/unió del conjunt amb aquesta època.
S’han realitzat diferents troballes en la zona si bé la més destacable n’és una que té pes i entitat pròpia.
La vil.la romana i visigoda de Vilauba (Camós) va ser descobert l’any 1932 i ha estat excavada de forma sistemàtica d’ençà del 1978.
Quaranta-quatre anys que son un esquitx però que son suficients com per a que la vil.la sigui una de les més ben estudiades de Catalunya.
Es tracta d’una cita essencial pel coneixement del món rural romà i visigot de la zona. El profund coneixement històric de Vilauba permet establir una seqüència evolutiva de més de 700 anys d’història.
Per altra banda, i gens allunyada de les activitats que es desenvoluparen a la vil.la romana, trobem les primeres referències de Miànigues en un document del 957 dC corresponent a l’acta de consagració de l’església del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Es determina la cessió de l’església de Sant Romà de Miànigues.
En el document s’hi especifica el següent:
“I jo, prelat Arnulfus, humil bisbe de la Santa església de Girona, dono en el dia acordat l’edifici de l’església a la casa cenobi de Sant Esteve situada a Banyoles delmes i primícies i obligacions dels fidels de la vila de Guèmol amb l’església allí situada en honor a Sant Pere, i els de la vila anomenada Miànigues amb els seus confins o termes i amb l’església que hi ha situada allí en honor de Sant Romà màrtir, i els del vilar anomenat Patrici amb els límits o els seus termes”.
En base a aquest document escrit on es troba la primera referència al poble, es pot establir l’origen del nucli. El document marca clarament la constitució de la parròquia, al voltant de la qual s’ha format un nucli poblacional.
La proximitat territorial i cronològica entre el jaciment de Vilauba i l’enclavament de Miànigues desperta la nostra curiositat. Es possible establir una traça continua entre els dos.
Existeix un fil que permet teixir la història de l’enclavament de la mateixa forma en que la via mil·liar teixia els diferents enclavaments del món romà?
Experimenta el Despertar,
Retrobar
i Recuperar
Convidem als amants del bon vi a descobrir les històries i les sensacions que cada copa pot oferir.
