La vinya, el raïm. Aquella petita gotellada de terroir. Aquell superàvit del balanç hídric d’un territori que fa un tracte lleial amb la llum. Expressió de renaixement. D’allò que torna en sí de forma natural i simple, tal i com les plantes fan la fotosíntesi.
Llum de terraprim a redós de Rocacorba, amb la bruma de l’Estany, conformant una ròtula entre el Gironès, la Garrotxa i l’Empordà. Absència de llum amb l’alquímia dels enòlegs. Foscor per tornar en sí. Per tornar a mostrar el que és la terra i la cultura que ens uneix a un enclavament d’una forma durable i sostenible.
Avui us en presentem una mostra. Salut!
Diu la llegenda que Sant Llop era un pastor que tenia el do d’espantar els llops. És per això que els altres pastors li demanaven ajuda per allunyar aquestes bèsties dels ramats. Justament per aquest motiu es pensa que es va establir com a patró del poble.
Miànigues sempre ha tingut unes terres molt fèrtils i, per tant, hi havia molts ramats que eren molestats contínuament pels llops.
Cal destacar que en aquesta zona existia el clot del llop que just es situava al nord de Mas Campolier. Els clots eren utilitzats com a trampes per a la captura dels llops que s’acostaven als ramats.
